Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 3.967
|
61.
Perífrasi d'obligació: 'haig de...' o 'he de...'? / 'haig d'anar' o 'he d'anar'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Quan el verb haver es fa servir com a auxiliar, per a la primera persona de singular adopta la forma he. Per exemple:
He comprat bunyols.
He tancat la finestra.
Ara bé, quan s'utilitza el verb haver per construir la perífrasi d'obligació haver de + infinitiu, en alguns parlars, al costat de la [...]
|
|
62.
'enrera' o 'enrere'? / 'endarrera' o 'endarrere'? / 'rera' o 'rere'?
Font
Fitxes de l'Optimot
enradera), pròpies de registres col·loquials, no s'admeten en l'àmbit general.
[...]
|
|
63.
'fondo' o 'fons'?
Font
Fitxes de l'Optimot
superfície sòlida sobre la qual hi ha l'aigua d'un estany, un riu, etc. Per exemple: el fons del mar.
Fa referència a capitals diversos. Per exemple: fons d'amortització, fons d'inversió, fons de pensions, fons de reserva.
Designa el conjunt de qualitats morals bones o dolentes d'una persona. Per exemple [...]
|
|
64.
'caure' o 'caure-hi'? / 'Ara no caic en qui és' o 'Ara no hi caic en qui és'?
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb caure, que en sentit general significa 'moure's pel propi pes amb un moviment de translació de dalt a baix', també té el sentit de 'encertar', 'comprendre' o 'recordar' una cosa. Per exemple:
Em sembla que conec aquella noia, però ara mateix no caic en qui és.
Quan no apareix [...]
|
|
65.
'guanyar per' o 'guanyar de'? / 'perdre per' o 'perdre de'? / Verbs amb complement de mesura
Font
Fitxes de l'Optimot
Els verbs guanyar, perdre i algun altre, com per exemple superar o vèncer, accepten un complement introduït amb les preposicions per o de, que expressa la mesura en què es guanya o es perd. Per exemple:
El concursant ha perdut de dos punts.
El nostre equip ha guanyat l'altre per cinc a dos.
El [...]
|
|
66.
Gerundis acabats en '-ent': 'batint' o 'batent'?
Font
Fitxes de l'Optimot
...)
rompre (i derivats: corrompre, interrompre, irrompre, prorrompre...)
els verbs acabats en -metre: admetre, emetre, ometre, permetre, remetre, trametre, transmetre...
concebre i percebre
Per tant, la vocal que apareix a la terminació de gerundi d'aquests verbs és la e i no la i. Per exemple [...]
|
|
67.
'a aquestes altures' o 'a aquestes alçades'? / a hores d'ara
Font
Fitxes de l'Optimot
La locució a hores d'ara es fa servir en català per dir 'en aquests moments'.
Per exemple:
Ja és fosc. A hores d'ara, ja deuen haver arribat al refugi.
A hores d'ara, hauríem de prendre una decisió per tirar endavant el projecte.
Les locucions a aquestes alçades o a aquestes altures
tenen [...]
|
|
68.
'perquè', 'per què' o 'per a què'?
Font
Fitxes de l'Optimot
estri.
En nombrosos contextos, és possible tant l'ús de per a què com per què interrogatiu: la tria entre l'un i l'altre dependrà del valor que es vulgui fer destacar:
Per a què matines tant? ('per a quina finalitat matines tant?')
Per què matines tant? ('per quina raó matines tant?')
Equival a per [...]
|
|
69.
Imperfet de subjuntiu del verb 'estar' / 'estés' o 'estigués'?, 'estéssim' o 'estiguéssim'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Les formes de l'imperfet de subjuntiu del verb estar presenten el so velar que correspon a la grafia g (o gu):
estigués
estiguessis
estigués
estiguéssim
estiguéssiu
estiguessin
Cal tenir en compte que no són acceptables les formes no velaritzades estés, estessis, etc.
[...]
|
|
70.
'cribatge' o 'cribratge'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Àrea temàtica
Ciències de la salut
El terme adequat és
cribratge, que es fa servir, en l'àmbit de les ciències de la salut, per fer referència a la recerca sistemàtica indiscriminada que s'aplica a un conjunt d'elements per descobrir-hi els que tenen alguna particularitat específica.
La forma cribatge no és adequada per [...]
|
